'Plurals-CA' audio description:
Please enter word:
Un pla fix d'una platja a peu de carretera, amb el mar al fons. Darrere els núvols s'entreveu la llum tènue dels primers rajos de sol del matí. Un home i una dona, abrigats, passegen per la sorra amb un gos. Es creuen amb un home que fa fúting.
Lletres negres sobre fons blanc.
La mateixa platja. Un home condueix un cotxe blanc, de gamma alta. Parla pel mòbil mentre aparca.
Duu un maletí negre que guarda al portaequipatge, d'on treu una bossa de platja amb ratlles marineres. Contempla el mar, es posa unes ulleres de sol i sospira profundament.
James, l'empresari.
Camina per la platja amb la bossa penjada a l'espatlla.
És un home de mitjana edat, pèl-roig, alt i de constitució atlètica. Vesteix pantalons i americana negres, camisa grisa i corbata.
S'estira a la tovallola sobre la sorra, amb el tors nu, panxa enlaire. Es frega els ulls. Deixa caure els braços, relaxat, i pessiga la sorra, que se li esmuny entre els dits.
Mira a banda i banda, desconcertat.
Porta els cabells curts i la barba retallada. S'aixeca de la tovallola i camina uns quants metres amb gest confús. Ha deixat la roba apilonada sobre la sorra i va en calçotets. Escolta atentament i canvia de direcció.
S'atura i relaxa el gest, alleujat. Al seu voltant no hi ha ningú.
Perplex, mira cap a totes direccions, amb la barbeta elevada i els ulls entretancats, intrigat.
Observa i escolta amb atenció fins que, resolut i seriós, es vesteix, amb la mirada clavada en un punt llunyà, d'esquena al mar.
Camina per un carrer envoltat d'arbres, decidit.
Amb pas ferm, s'enfila per un camí de sorra estret, rodejat de plantes i matolls.
Uns dits inquiets repiquen un got de cartró. Un home d'uns seixanta anys, canós, despentinat i amb barba, mira al seu voltant, somriu i sacseja el cap.
Té un got de cafè entre les mans. N'acarona la tapa de plàstic, l'obre, en mira l'interior i en fa un glop, resignat.
Rick, el jubilat.
En un parc. En Rick, assegut en una cadira, es beu el cafè mentre mira al buit i fa tremolar la cama dreta, neguitós. Porta calçat esportiu, texans foscos i samarreta de tirants marró. Té un tatuatge al braç dret i duu una cadena i una polsera de plata, gruixudes. Deixa el got a un costat i es frega les mans.
Es treu el mòbil de la butxaca i obre la llista de contactes. En selecciona un: Craig Anderson. Li truca.
Arrufa les celles i mira enlaire, estranyat.
S'aixeca del banc i se'n va.
Una noia jove seu davant de l'ordinador.
Jess, l'estudiant.
Mossega un llapis, que deixa anar per buscar el mòbil. El troba sota una pila de papers que té sobre la taula, desendreçats.
Busca entre els papers, desconcertada. Amb gest confús, mira a dreta i esquerra.
Se sobresalta.
Al carrer, abrigada. Escolta atenta, amb actitud vigilant, i camina instintivament, com posseïda. Creua un terreny boscós, envoltat d'herbes altes.
S'atura, escolta, i arrenca a córrer convençuda.
Arriba a una esplanada de sorra extensa, envoltada de petits turons, on hi ha en James i en Rick que deambulen desorientats, mirant al cel.
Tots tres, drets enmig del pla, busquen arreu amb la mirada.
Es posa una mà al front, torbat.
Es miren. En Rick i la Jess fan que no.
En James somriu incrèdul.
L'home assenteix, somrient.
Marxen junts, abraçant-se.
No, encara no l'he estès tota. M'he d'afanyar a acabar.
No, però de què em parles? Sí, esclar, ja he fet les maletes...
Escolta, ara no puc parlar. T'he de deixar. Una dona estén la roba mentre parla per telèfon. Zoé, la següent.
Amb lletres negres sobre fons blanc, el títol: "El que passa mentre..."