Guia bàsica per a la comunicació en llengua de signes catalana
2.2.El concepte de signe
Totes les llengües estan formades per signes arbitraris que permeten la convenció que estableix una relació fixa entre significant i significat, pròpia de les llengües humanes. Les paraules són la convenció pactada a través de la qual podem referir-nos a un concepte sense que aquest hi sigui present, podem desplaçar-nos en el temps per referir-nos a fets llunyans, podem transmetre-les als usuaris novells, etc. El signe o senya (són dues denominacions sinònimes) és el nom que rep aquesta convenció en les llengües de signes i, de la mateixa manera que en les llengües orals, posseeixen semanticitat, arbitrarietat, desplaçament, tradició, i tot un seguit de característiques que són exclusives de les llengües humanes. És per aquest motiu que han de ser anomenades llengües i no llenguatges, ja que aquest darrer terme, el llenguatge, s'utilitza per referir-nos a la facultat de comunicació que es dona tant en els humans com en la resta d'animals que poden comunicar-se. Així, veurem com és possible parlar del llenguatge de les abelles però no del llenguatge català, sinó de la llengua catalana.
Les paraules que componen les llengües orals són, en essència, arbitràries pel que fa a la relació significant-significat, però també hi podem trobar propietats d’iconicitat, com és el cas de les onomatopeies, que intenten reproduir amb l’alfabet la imatge acústica que tenim d’un so determinat. Aquestes relacions d’iconicitat entre significant-significat són més comunes en llengua de signes a causa de la modalitat visogestual que li és pròpia. La iconicitat dels signes preval en les llengües visuals perquè aquestes tendeixen a la mimesi com a conseqüència de l’ús de l’espai a l’hora de parlar. Tanmateix, aquests signes icònics no representen totes les propietats de l’objecte representat sinó només algun dels trets que els parlants perceben de manera comuna, per la qual cosa formen part també d’una convenció basada en codis pactats. Això explica que alguns signes, malgrat que guarden aquesta relació icònica, són incomprensibles per aquells qui no coneixen la llengua.
