Guia bàsica per a la comunicació en llengua de signes catalana
5. La construcció de frases
En aquesta unitat veurem l’ús de l’espai i les classes de verbs en LSC. Una vegada vist aquest punt, passarem a explicar els tres tipus d’enunciats: la frase afirmativa, la frase negativa i la interrogativa i explicarem, per a cadascun d’aquests tipus, quin és l’ordre bàsic dels constituents de l’oració.
5.1. Els verbs en LSC
Per a explicar com funcionen els verbs en LSC és important que vegem primer com s’utilitza l’espai en llengua de signes.
Un dels elements lingüístics més importants en les llengües de signes és l’acte d’assenyalar. Així, per exemple, amb el dit índex, podem assenyalar directament el lloc on estem, el moment o les persones que participen en una situació comunicativa, sigui real o sigui imaginària. D’aquest acte d’assenyalar les entitats que participen en la comunicació sorgeixen els signes referents als pronoms personals. Vegem-los a continuació:
Algunes vegades aquests referents els tenim davant i els podem assenyalar directament i d’altes no estan presents en el context de parla. És aleshores quan utilitzem el pla horitzontal situat davant del tors.
Aquest ús de l’espai no es limita a l’ús dels pronoms sinó que també influeix en alguns verbs que veurem a continuació. Abans, però, hem de saber que existeixen tres tipus de verbs en LSC:
- Verbs simples
- Verbs espacials
- Verbs flexius o de concordança
Verbs simples
En els verb simples s’utilitza una única forma del verb, es marca la persona amb els pronoms dícitcs. Practiquem junts alguns verbs simples:
- Jo menjoTu mengesEll menja
- Jo practicoTu practiquesEll practica
- Jo pensoTu pensesEll pensa
- Jo aprencTu aprensEll aprèn
- Jo vullTu volsEll vol
- A mi m'agradaA tu t'agradaA ell li agrada
Verbs espacials
Aquest grup de verbs inclou informació sobre l’espai, sigui real o imaginari, on es desenvolupa l’acció del predicat. Per exemple, quan un signant explica que llegeix un llibre, situa el signe LLIBRE en algun punt del pla horitzontal i a continuació realitza el signe LLEGIR. El mateix ocorre amb el verb BUSCAR, que per conjugar-lo el signant necessita per força un punt en l’espai, de manera que el moviment del verb ja implica que està intentant trobar alguna cosa. Vegem-ne alguns exemples:
- LLEGIRJo llibre llegir
- ARRIBARJo arribar universitat tard
- BUSCARJo classe buscar
- ANARJo anar casa
- APUNTAR/PARTICIPARJo curs participar
- PORTARJo materials portar
Verbs flexius o de concordança
L’espai que hem esmentat abans per als pronoms, ens serveix ara per establir les relacions entre els elements que participen en l’acció del verb. Vegem-ne un exemple:
Jo t'ho donoTu m'ho donesCom podem observar en els exemples, quan l’acció parteix del signant (Video 1) el moviment del verb finalitza on hi ha l’interlocutor. En canvi, quan l’acció parteix de la segona persona i es dirigeix vers el signant (Vídeo 2), el moviment és a la inversa. El moviment d’aquests verbs està determinat per l’origen de l’acció, és a dir, qui la fa, i la meta, és a dir, qui la rep. La concordança entre qui fa l’acció i qui la rep s’indica amb un canvi d’orientació i per tant la punta dels dits apunta l’objecte. Vegem alguns exemples d’aquest tipus de verbs:
