Guia bàsica per a la comunicació en llengua de signes catalana
2.4. Els articuladors en llengua de signes
En totes les llengües trobem articuladors actius i articuladors passius. En llengua oral, els articuladors actius són els llavis, la llengua i el vel del paladar, i els articuladors passius, és a dir, els que no es mouen, són les dents, els alvèols i el paladar (dur).
En llengua de signes, hi ha signes que es poden fer amb les dues extremitats o amb una. Vegem un exemple de signe monomanual i practiquem-lo:
La diferència entre articuladors actius i passius la trobem quan els signes es fan amb les dues extremitats, tot i que no sempre. Aquesta distinció en els signes bimanuals l’aplicarem segons la condició de simetria o la condició de dominància.
La condició de simetria es manifesta en els signes bimanuals , en què tots dos articuladors (mans i/o braços) es mouen. En aquest tipus de signes, la configuració i el moviment dels articuladors són iguals i simètrics. Vegem-ne un exemple i practiquem-lo:
La condició de dominància es manifesta quan fem un signe bimanual però una de les extremitats roman fixa i l’altra es mou. La mà que es mou rep el nom de mà dominant i la ma que no es mou s’anomena mà no-dominant. Normalment, coincideix que aquelles persones dretanes, que a l’hora d’escriure fan servir la mà dreta, tenen com a mà dominant aquesta mà i les esquerranes tenen com a dominant l’esquerra. La configuració i l’orientació de cadascuna de les mans, en aquest cas, són diferents. Vegem-ne un parell d’exemples i practiquem-los:
