Guia bàsica per a la comunicació en llengua de signes catalana
5.5. La interrogació en LSC
A través de la interrogació demanem si una proposició és falsa o vertadera. En LSC les oracions interrogatives impliquen més marques que cap dels altres dos tipus que hem vist i aquestes marques afecten l’oració sencera. Si no les fem, la proposició és entesa com una frase declarativa perquè l’ordre dels constituents és el mateix que en aquestes.
De manera general, veurem dos tipus d’interrogatives d’acord amb dues actituds:
- Les oracions interrogatives absolutes.
En aquest cas, el signant espera una resposta afirmativa o negativa, és a dir, sí o no. A l’hora de formular una interrogació absoluta hem d’elevar les celles, inclinar el cap, el tors i les espatlles lleugerament cap a endavant i mirar fixament el nostre interlocutor. Vegem-ne uns exemples:
MENJAR AGRADA? EXAMEN APROVAR? PAPER NECESSITAR? - Les oracions interrogatives relatives.
En aquest tipus d’interrogacions ens interessa saber alguna dada en concret i llavors focalitzem la pregunta a través dels signes següents:
QUÈ? QUAN? QUI? COM? PER QUÈ? ON?
Les marques no manuals en aquest tipus d’oracions interrogatives són igual d’importants que en el tipus anterior. Tanmateix, en aquests casos les celles s’han d’arrufar, existeix una certa inclinació del cap i un arronsament de les espatlles, tot fixant la mirada en el nostre interlocutor si esperem resposta. Practiquem els exemples següents, en què s’incorporen al final de l’oració els signes que hem esmentat per focalitzar la pregunta:
